Retrobant el meu millor amic

​

En acabar la primària, vaig anar a un altre escola, la meva sorpresa va ser quan, un noi baixet, d'ulls foscos i cabell negre es va asseure al meu costat. Era l'última persona que esperava tornar a trobar, però em va mirar i em va dir: t'he trobat a faltar Wildigru.

Cada any que el veia ell canviava, després de no veure'l en tot l'estiu, cada any estava més i més alt, els seus cabells rinxolats i negres cada cop més llargs, va passar de ser "mono" a ser dels nois més guapos que he vist mai, i no pel seu físic, sinó per com era.