​

​

​

Quan tenia 3 anys vaig començar a patir arrítmia cardíaca i van descobrir que tenia anèmia falciforme (una anomalia als glòbuls vermells que els feia més petits i deformats provocant que no transportessin suficient oxigen pel cos).

L'arrítmia provocava que el meu cor bategués a més de 200 batecs per minut, el que era molt perillós. La mare diu que em veia les venes batent pel cos i que jo quedava quasi inconscient. Van pensar que tot es devia a una reacció emocional, degut que quan tenia nou mesos em van operar d'una infecció al genoll sense anestèsia.

Va resultar que no, que tenia una veneta extra, que tocava el cor segons com em movia provocant les arrítmies, així que em van haver d'operar per cremar-la.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​