En Caleb

​

Ja des del primer dia em vaig adonar que havia d'anar a una escola d'un poble de 150 habitants per trobar-hi deu alumnes negres, eren tres famílies i des del principi em vaig portar bé amb ells... Però hi havia un noi que sempre em mirava, però sempre que el pillava observant-me apartava la mirada, era el germà d'una amiga, es va passar el curs així, però ja no apartava la mirada, vaig intentar parlar amb ell, però no ho vaig aconseguir... Pobre, li feia vergonya parlar amb la gent

Si una cosa vaig aprendre d'ell, és el que provoca callar les coses que vols dir per por a una resposta, sempre et quedaràs amb un "i si..."