​

 

Encara a la llar d'infants, recordaré aquell dia per sempre, era el primer dia de P4 quan vaig conèixer el que va ser el meu millor amic d'infància. Recordo veure'l entrar a classe i pensar que seríem inseparables, i això ho vam ser. Anàvem a tot arreu junts, al lavabo, al parc, a jugar amb els Playmobil a casa d'un i de l'altre, el casal d'estiu però sobretot, d'ell guardo el pitjor record també.

A l'arribar P5 em van canviar d'escola, de totes maneres, jo seguia anant a la llar d'infants de la mare per veure als meus amics, anava a la piscina, a les excursions, i a aquell casal d'estiu. Recordo que vam jurar que ens casaríem algun dia, però el que més recordo va ser l'últim dia de casal, van cridar el seu nom per l'intèrfon, ell es va aixecar i jo el vaig seguir, es va posar la jaqueta, la motxilla, em va mirar, i em va dir: "adéu per sempre".

Quan va arribar el meu aniversari el vaig convidar a la festa, però no va venir, em va enviar un collaret de regal. Cada any la mare enviava un correu convidant-lo a la meva festa, però després de tres anys de no venir, vaig entendre el que volia dir realment adéu per sempre. 

​

​

​

​

​

​