Vaig marxar un 27 d'agost, tenia 14 anys i estava bastant espantada
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Quan vaig arribar a Irlanda, el primer que vaig veure va ser una carretera molt llarga, però moolt llarga, i envoltada de petits turons, alguns boscos i llacs immensos. De tant en tant es veia un desviament i una casa o un caminet, com una carretera sense asfaltar, que et portava a grans prats envoltats d'arbres i allà, enmig, amagats s'hi aixecaven cases, granges i pastures.
Després hi havia els pobles, com els de pel·lícula, baixets, de pedra, botigues antigues i de tant en tant un polígon industrial amb totes les necessitats cobertes, restaurants, restaurants de fast food, supermercat, centre comercial, al de Carrick hi havia inclús floristeria... Suposo que la botiga de vestits de núvia no hi era perquè ja estava al poble.
Al comtat de Leitrim, cap al nord de la República d'Irlanda, hi havia pocs poblets en general, estava Leitrim Village, Carrick-on-Shannon (perquè era travessat pel riu Shannon), Carrigalen, Mohill, que era on hi havia l'escola i poc més... Just a mig camí entre Carrick i Mohill hi havia el caminet que portava a la casa on vaig viure amb els Crossley.
Recordo que quan ens vam posar en aquella carretera sense asfaltar i vaig veure tant de verd, tantes vaques, tantes granjes que vaig pensar que no duraria ni quatre dies avans de sucumbir a l'estrés del verd i la granja.
Quan vaig veure les cases, que s'estenien en mig de les clarianes dels prats i els llacs vaig arribar ràpidament a la conclusió que a Irlanda, la gent, o eren tots molt bones persones o no tenien sentit d'autoconservació. Les portes es tancaven amb baldes i la tanca perquè ningú entrés a les seves terres eren tan baixes que fins hi tot jo, un zero a l'esquerra en educació física podria saltar-les.
El cas és que a l'arribar, vaig ser rebuda per un home d'uns seixanta anys, afable i d'ulls blaus, l'Alan Crossley, una noia, que es va presentar com a Anna, però que més tard vaig comprendre que es deia Anna-Mary Lissa Crossley, de pell quasi pàl·lida, amb pigues, cabells foscos i ulls blaus (cal remarcar que les seves dues germanes grans eren igual a ella però sense pigues, la mitjana, la Lillie, que es deia Layla per la cançó dels Beatles, tenia però, els cabells negres, i la Mollie, la gran els tenia de color ros fosc).
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
