​

​

La Roser era la germana petita de la mare, físicament s'assemblaven molt, excepte pel color dels cabells, la Roser els tenia marró fosc, quasi negres.

Era l'única tieta amb qui tenia relació tot i que com tothom a la família tenia el seu puntet... La Mare i ella estaven la una per l'altre més del que va arribar-ho o arribarà a estar mai la Gemma.

Quan tenia sis anys li van diagnosticar un càncer del qual va seguir endavant, però quan en vaig fer nou va morir d'una metàstasi múltiple...

La Roser feia joies, i m'acostumava a dir que la joia més perfecte, són les persones de debò... Li vaig fer un dibuix, ara és el logo de la guarderia de la mare i la Gemma.

A la meva habitació hi ha tot el que jo li vaig regalar al llarg dels anys... Tancats en un moble antic de fusta, sota una clau de bronze i guardo tot el que li escric.

Els millors records que tinc amb ella són a la cuina, li encantava ensenyar-me a fer pastissos... No he fet un pastís, ni croissants, ni lioneses a casa des que va marxar.

​

​

​

​

​

​