L'Alan i les nostres excursions

​

L'Alan suposo que havia vist que la seva filla no tenia habilitats socials ni tan sols per demanar que li passessin la sal, i com que teníem moltes coses en comú, sovint em portava en el cotxe antic i ens passejàvem pels camins, enmig dels prats, els llacs i les granges, en aquells camins de conte. Em portava a mi sola, mentre la Lilie anava a treballar i l'Anna i l'Eithne, la mare, anaven a l'església, a fer-se les ungles i a dinar a fora. Abans de marxar ens fèiem un Sandwich amb el pa de torrada francesa, el més insà possible, fèiem mini Sandwiches de les sobres del dia anterior, una coca-cola o suc de fruites vermelles amb gas per mi i suc de taronja i anàvem de pícnic, cada dia descobria un lloc nou. Pels camins i les carreteres interminables anant a tota velocitat, rodejats de camps i cantant a ple pulmó cançons del 80. A la tarda, quan arribàvem fèiem junts el sopar, sortíem a fora a cuidar els cavalls i mentre l'Anna muntava i l'Eithne anava a prendre el té a casa els veïns, jo ajudava a l'Alan a netejar les fustes, les apilàvem i fèiem una foguera, i mentre es feia fosc observàvem com el foc cremava i parlàvem de tot i de res, de mi, de la seva vida i dels nostres països, d'història i anècdotes, a vegades però, agafava la guitarra i tocava per mi.

Encara costa creure que això ja sigui un record llunyà.

​

​