​

​

A Irlanda vaig tenir dos grups d'amigues, o potser tres.

El primer el vaig conèixer el primer dia, quan jo super perduda, perquè a les primeres classes no anava amb els dos nois espanyols que m'havien presentat, a la primera classe vaig conèixer a l'Aoife McLaughlin (Ifa Mcloquen) i a l'Alannah McGuinness. L'Aoife tenia els ulls blaus fosc, molt grans i el cabell marró molt clar, l'Alannah tenia els ulls d'un color turquesa i els cabells pèl-rojos, no podien ser més diferents, l'Aoife estava per festes, maquillatge i parlar de quan maravellosa era la vida al camp, després d'haver passat l'any anterior vivint a Dublín per la feina del pare, l'Alannah era tot el contrari, tot el que li importava era l'esport.

A la classe de Science, a part d'elles vaig conèixer a la Bronwing Keegan, que era la sensació de la classe perquè tenia els ulls marrons i aixó allà era "lo más" (comprensible tenint en compte que, tot i que jo vinc d'una família que té els ulls clars, mai havia vist, tal quantitat de tons blaus i verds en tota la meva vida) l'Eilish Woods (que com a cosa important caldria destacar, que és la versió Irlandesa d'Elizabeth, i que a la seva família totes les dones tenien variacions d'aquest nom), a l'Aoife Hillman-Allen, i al Shane McGourthy (i si, és el nom que està escrit en tipex a la meva motxilla), a l'Alex McFayden i al Scott Ferns (escocès). Tots junts vam fer un grup d'amics, eren amb qui quedaven i em van presentar gent de les escoles dels poblets del costat (no n'hi havia tants la veritat, 4 o 5, de no més de 200 o 300 habitants).

Per últim vaig conèixer a la Samantha Gyasi, la Karolina Novo, la Merleena Koayksa, a la Maeghan Cox i a les seves amigues, perquè òbviament, vivint en una gran ciutat és moolt difícil veure a gent negra, però quan vas a un poble de molt pocs habitants, perdut enmig de res i tocant a la frontera de la República amb Northern Ireland, allà és on és fàcil trobar-los. El cas és que entre aquestes noies i els familiars diversos que em trobava per l'escola, hi havia unes 11 persones negres. Amb elles anava de tant en tant a l'hora del pati i em comprava un Lucozade i uns kit kats a la cantine de l'escola.

 

Cal dir, que la majoria de les noies que vaig conèixer a Irlanda estàn casades ja, i el grup de la Bronwing, era el que més s'assemblava a la meva manera de pensar (sobretot en mig del debat de l'avortament que hi havia en aquell moment) dins d'un país catòlic per constitució.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​