Mariano:
​
Era argentí, tenia els cabells llargs i negres i un do per les paraules. Era músic al metro, tocava l'arpa i era de les persones amb més talent que he conegut mai.
Vaig pensar que els moments amb ell eren tot el que podia demanar i més... És curiós el que queda després, amb ell vaig aprendre que has d'escoltar als teus instints, que hi ha molt cabró i molt tarat pel món i que són les accions el que importen perquè a les paraules se les emporta el vent.
Just quatre dies després d'haver tornat d'Irlanda vaig conèixer el Mariano, poc sabia jo que el que semblava l'inici d'un conte de fades seria l'avantsala d'un malson, ell va ser diagnosticat com a un pervers narcisista.
El vaig conèixer un dos de Juny, jo no estava molt contenta per haver deixat a les meves amigues d'Irlanda, i l'Ash i la mare insistien que sortís amb amics, com que el curs a Irlanda acabava abans, Boicot, tothom, encara estava a classe, per aquell dia l'Ash es va presentar a casa i em va quasi obligar a anar a veure el concert d'una amiga seva, la Diana, en arribar allà vam entrar i vam observar als alumnes de música medieval.
Va ser quan el vaig veure, no era molt alt, tenia la constitució atlètica i el cabell negre, com ningú que hagués vist abans, li vaig preguntar a la Diana com es deia, ella es va referir a un altre noi, i em va dir que es deia Iker, va ser quan vaig veure que el noi amb qui m'havia fixat anava acompanyat, cinc minuts i la Diana ja se les havia arreglat per deixar-me a soles amb ells... resulta que eren amics. Vam decidir anar a buscar alcohol, eren les festes a l'eixample, i volíem passar-ho bé, però la Diana i l'Ash s'ho van passar massa i tot, i vaig acabar sola, seguda en una taula plena de gent que no coneixia només amb l'Iker i el Mariano, així és com es deia el noi de la cinta i cabells negres, em van proposar que els acompanyés al "callejón", va ser quan van començar les meves males decisions. Vaig acceptar i un cop allà, van treure una bosseta plena a rebentar de maria, hauria d'haver marxat, però no ho vaig fer, estava massa flipada per aquell noi, que semblava un pèl més gran que jo, tenia quinze anys i pensava que era suficientment ràpida i intel·ligent per a sortir de problemes si és que m'hi ficava, va ser el pitjor error de tots.
​
​
​
​
​
​
​