Per Part de l'avi

La Família per part de l'avi

L'avi es diu Esteve i tenia vint anys quan va conèixer a la meva àvia gràcies a la seva cosina Angelina. Però el fet important és que l'avi, era fill de l'avi Alejandro i d'una noia irlandesa que l'Alejandro va conèixer a Dublín quan hi treballava com a obrer.

Es van agradar de seguida, m'explica l'àvia, ell tenia 23 anys i ella, que es deia Annie 17, i va ser així com va començar a treballar com xofer per a la família d'ella. Quan la família, que no sospitava res van decidir mudar-se als Estats Units on ja hi vivia un tiet de l'Annie de quan la família havia marxat d'Irlanda per la crisi de la patata (1845-49) van demanar al pare del meu avi d'acompanyar a l'Annie, la seva germana i la seva mare en el vaixell, ja que el pare de l'Annie s'havia de quedar a tancar uns negocis. Durant el viatge l'Annie es va adonar que estava embarassada, la seva mare li va fer amagar l'embaràs i van acomiadar al pare del meu avi, volien donar el bebè a una altre família quan nasqués però van tenir por que el relacionessin amb ells i arruïnar així la reputació de l'Annie i de la família així que quan va néixer el meu avi li van entregar a ell i l'Annie es va casar amb un altre home, de qui estava enamorada.

Va ser quan el pare del meu avi es va plantejar tornar a Barcelona, allà coneixia una família de Catalans, era una dona amb el seu marit que havien acollit a la seva neboda Eulàlia Vilà. Els seus pares l'havien enviat allà perquè trobés marit, ja que no en trobava cap a Barcelona tot i que no s'estimaven es van fer amics i van decidir casar-se i suposo que així matar dos ocells d'un tret: L'Eulàlia es casava i podia tornar a Barcelona sense ser una "solterona", ja que tenia ja 24 anys i el pare del meu avi tenia una mare pel seu fill. Quan van tornar a Barcelona van dir a tothom que s'havien casat a Nova York (cosa certa) i que havien tingut un fill, un any més tard el pare del meu avi va deixar escrit al seu diari (d'on hem tret tota aquesta informació) que tot i no estimar-la al principi i haver anat amb altres, veure-la amb el seu fill, cuidant-lo com si fos seu va fer que l'Eulàlia fos l'única dona que va poder curar el mal que li havia fet la història amb l'Annie i que quan l'Eulàlia es va quedar embarassada va veure realment de com l'estimava.

Sé molt poc de la infància del meu avi, sé que estimava a la seva germana petita i que durant la guerra civil eren només nens que van ser enviats sols a Nova York per estar amb la tieta de la seva mare. Sé que van tornar quan el meu avi tenia 14 anys i la seva germana 11, que van estar molt contents de trobar-se.

Va ser quan tenia 23 que va conèixer a la meva àvia, van casar-se tres anys més tard, un 27 de juny del 1961 a la capella de l'església de la Concepció. Però seguint amb la història de l'avi. L'any 1966, un any després del naixement de la mare, l'Eulàlia Vilà, a qui coneixien com a la iaia Laieta va morir, deixant una finca a la Plaça Revolució, de la que va quedar com a usufructuari l'avi Alejandro. Per desgràcia, l'any 1977, en plena campanya electoral, l'avi Alejandro, que era un aficionat de viatjar va tenir un accident i va morir.

Com explico millor a la part de l'àvia, al buidar-se el 2n 2a (pis on vivien una dona gran i el seu fill, un tal Gerardo que devia tenir moltes coses pendents, perquè encara ara la policia pica a la porta demanant per ell (la mare diu que drogues, que utilitzava casa la seva mare com a un pis franc, ja que per l'escala s'hi passejaven uns quants personatges) la meva cosina Marta (filla de la Gemma) va anar-hi a viure. A la mort de la Roser, el 2012, la Marta va mudar-se al que havia estat el pis de la Roser el 3r 2a, però en divorciar-se la Gemma, va ser ella qui va anar a viure al 3r 2a fent que la Marta es mudés a l'àtic 2a, i que jo i la mare marxéssim d'allà per anar al 2n 2a.

Quan va passar el tema del pare dels meus cosins, el Roger no va tenir altre remei que mudar-se amb la seva mare al 3r 2a. Per sort al cap d'un temps, en buidar-se l'entresòl, on vivia la senyora Josefa, que sincerament no va caure mai bé i que tenia un gos que feia mala olor i que es deia Toby, el Roger i la seva novia van mudar-s'hi.

Pel que fa a la nostra veïna del 2n 1a, fa com pena, perquè en marxar la senyora Josefa, i la mare del Gerardo (la del pis de traficants que ara és el nostre pis) com que s'ha quedat molt sola, pobre dona... Bé, de fet mai ens va caure bé.

El pitjor de tot va ser el sensacionalisme que aquell terrible accident va causar, polítics anaven a fer-se la foto, diaris que feien fotografies dels fèretres oberts... En fi, una gran falta d'humanitat. El fet és que la mort de l'Avi Alejandro va deixar la finca de la plaça Revolució (on vivim actualment) per als seus dos fills, o sigui l'Avi i la seva germana, coneguda com la tieta, l'Angelina, cosina de l'Angelina Vilà que havia presentat als avis. Allà de seguida i va anar a viure la filla petita de la tieta amb el seu marit.

Dels diners de l'herència de l'Avi Alejandro va decidir obrir-se una empresa familiar, una guarderia, perquè l'àvia ja hi havia treballat i l'àvia, la mare, la Roser i la Gemma van començar a treballar-hi.

De l'ofici de l'avi millor no dir molt, perquè treballava al que ell deia "al mataderu". I com que no queda molt bé. Sobretot en una casa vegetariana com la nostra.

Al cap de temps, la mare i la Roser encara vivien amb els avis, la Gemma ja feia temps que s'havia casat i la mare s'estava comprant un pis, quan a la finca que ara era de l'àvia i la tieta es va buidar el pis 3r Segona, la Roser va anar-hi a viure. Poc després, quan es va buidar l'àtic 2a la mare hi va anar a viure i em va tenir a mi.