L'Arribada a Irlanda, el gat i la roba desapareguda

​

​

Aquell primer dia a Irlanda en entrar a la casa vaig ser abordada per un gos marró i gegant i un de petit negre i de mal humor que no parava de bordar-me. Va resultar que el gos gran marró i terrible era una gossa, una cria de labrador, preciós d'ulls verds, gegant i adorable, i que l'altre, era un d'aquells que et queia bé i li queies bé a moments, moments on preferiblement hi havia menjar pel mig... Però el gat... No podria dir les vegades que vaig comprar roba. En Benjamin, o Benji, com li deien la Lillie, la Mollie, l'Anna i l'Alan a aquell gat horrible, es colava a la meva habitació i se m'emportava els sostens, les calces i les mitges, les destrossava i les amagava. Un dia inclús corria amb els meus pantalons de pijama pel passadís.

​

​